El procés de soldadura de les fulles de banda implica dos passos principals: el primer és la soldadura de la banda d’arrel, on la franja de banda enrotllada es talla a una certa longitud i els seus extrems es solden. Aquest procés es realitza normalment mitjançant soldadura de flaix de resistència, tot i que alguns fabricants utilitzen soldadura TIG. El segon pas consisteix en soldar filferro d’acer d’alta velocitat (HSS) a la franja d’acer de molla. En els primers dies, es va utilitzar àmpliament la soldadura de feixos d’electrons (EBW). No obstant això, des del segle XXI, la soldadura de feixos làser (LBW) s'ha aplicat amb èxit en diverses indústries, inclòs el sector de la fulla de banda.
En comparació amb EBW, LBW ofereix els avantatges següents:
Alta eficiència de producció: EBW requereix una cambra de buit i cada vegada que la producció s’atura i es reinicia, s’ha de restablir el buit, un procés que triga aproximadament una hora i afecta significativament l’eficiència de la producció. En canvi, LBW utilitza AR (o de vegades N₂) com a atmosfera protectora i no requereix una cambra de buit. Després d'una aturada, la producció es pot reprendre amb ajustaments senzills, millorant molt l'eficiència.
Menors costos de manteniment i reparació: D'una banda, l'equip LBW és menys costós que l'equip EBW. D'altra banda, EBW requereix condicions altes de buit, necessitant un manteniment freqüent de la cambra de buit i donant lloc a taxes de fallada més elevades. Com que LBW no requereix una cambra de buit, els seus costos de manteniment i reparació són més baixos.
Alta qualitat de soldadura: En comparació amb EBW, LBW produeix soldadures de qualitat igualment alta. En condicions de procés òptimes, les soldadures són plenes i uniformes, amb menys porus i inclusions d’escòria. La substitució d’EBW per LBW no afecta significativament la qualitat de la soldadura.
Tenint en compte aquests avantatges, molts fabricants de bandes de banda tant a nivell nacional com internacional han adoptat gradualment LBW per substituir EBW en els darrers anys.
(2) Progrés de recerca en processos EBW\/LBW
Tant si es fa servir EBW com LBW, durant el procés és essencial un control estricte sobre la precisió de soldadura i la qualitat metal·lúrgica de la soldadura.
Ja a la dècada de 1990, Sun Z. et al. Va assenyalar que el repte en la soldadura EBW de les fulles de bandes és mantenir una alta precisió de soldadura fins i tot a velocitats de soldadura elevades de fins a 10 m\/min. El primer requisit és controlar la morfologia de soldadura. La figura 3 mostra morfologies típiques de soldadura. La figura 3a representa una morfologia de soldadura estàndard, on la soldadura és plena i regular, amb un perfil en forma de trompeta més ampli a la part superior i més estret a la part inferior i una lleugera bombada a la part superior. Com es mostra a la figura 3B, un defecte comú durant la soldadura és "desalineació", on les vores del filferro i la tira no estan alineades. Aquest defecte pot ser causat per un desajust en el gruix del filferro i la franja o l’ajust indegut del dispositiu de soldadura. Com es mostra a la figura 3C, un altre defecte comú és la "concavitat", on apareix una depressió a la vora de la soldadura. Aquesta depressió es produeix generalment al costat més a prop de la franja, però també pot aparèixer al costat més a prop del filferro. Si es produeix al costat de la tira, pot ser degut a la retallada de vora incompleta de la tira. La formació de concavitat també pot estar relacionada amb la selecció de paràmetres de soldadura.
